Ètica, redacció respecte la pregunta feta

Hem estat reflexionant molt durant aquestos dies, per arribar a aquesta conclusió.

¿Es legítim usar la violència contra un tirà?

Nosaltres pensem que no, perque no es just fer allò que no t’ agrada que et fatjen. A més a més amb la violència, qué es guanya?... Més problemes injustificables, morts, dolors, es guanya tot alló no desitjable. La violència es una paraula que sols al pronunciar-la ja et fa mal , aleshores imatgina com serà si es fa, es a dir, si la utilitzem.

Lo que hi volem dir, amb açó , es que amb la violència no s’arriba a aconseguir lo que tu hi vols, d’ altra banda, ni han altres mètodes millors per a conseguir objectius. A més a més un tirà es una persona poc admirada, ja que lo que hi fa no hi agrada a ningú, utilitzar la violència per a arribar al poder?, es una acció de poc orgull, de no tindre respete ni sacrifici, lo que hi fa el tirà amb la violència és utilitzar una manera més ràpida, però més bruta i descarada.

Nosaltres es el que hi pensem, però hi vosaltres?...

VIDEOS:

PRIMER VIDEO:
La proclamació de la segona república espanyola havia estat acollida amb gran entusiasme per la gent, ja que representava l'esperança d'una nova Espanya moderna i justa, però va ser tot el contrari. La monarquia d'Alfons XIII estava en decaiguda perque va donar suport al dictador Primer de Ribera. Per tant quan és va proclamar la Segona República aquest és va aïllar. És per això que governants liberals és van unir per fer reformar Espanya.

SEGON VIDEO:
La Segona república proporciona molts avanços en el camp de la dona, aquest fet és evident en el cas de Victòria Kent, a qui li van donar la possessió de la direcció general de la presó. Porta a col·laborar a la dona més àmpliament, sobretot en el cas de la política.

TERCER VIDEO:
El dia 1 d'octubre de 1931 és una data molt important per a la democràcia, ja que va ser quan la dona va poder votar en les eleccions. Aquest tema va produir grans debats. El 14 d'abril 1931 es publicà la Segona República, per a aquesta raò tres dones van accedir a les seves actes de diputades: Victòria Kent i Clara Campoamor. Clara defensava que la dona havia d'accedir a aquest dret sense cap obstacle, que havia de ser com l'home. Per altra banda Victoria deia que la dona no estava preparada per a votar encara. Victoria mantenia l'opinió del seu partit. El 1 d'Octubre els diputats van votar: 161 a favor, i 121 en contra, el 40%de la càmera s'absentà i no van voler fer acte de presència, el que significava que la dona podia votar en les eleccions. En 1933 es va produir la primera convocatòria i van guanyar els conservadors i cap de les dues dones van aconseguir acta de diputades.

QUART VIDEO:
Havia gran alegria per la república, esperaven coses bones, és a dir, el millor però, com reconeixen diverses persones, quan s'arriba al poder, les coses no són tan fàcils com semblen. La democràcia torna perquè Franco decideix proclamar a Juan Carlos successor, per això torna la monarquia. Quan comença la Segona República hi va haver uns anys de pau, fins que comença la Guerra Civil. Pretenia transformar la societat, sense fer mal i sense utilitzar la violència. Això es demostra en els avanços que va aconseguir: el vot femení. De fet la república contà amb el pes de l'església en l'educació.

QUINT VIDEO:
En la República el terma de l'ensenyament, escasetjava molta cultura i havien molts analfabets, és per això que es creen centres i es preparen mestres. S'intentà presentar la guerra civil com una mica inevitable, com una successió de violència i d'errors que van dur a això. Causà molt excés de terror, i tot el món va callar. L'única opció en aquests dies era la supervivència.

SISÉ VIDEO:
La república va convertir a la dona en un subjecte polític, fet pels partits republicans i no pels partits obrers. La dona comença a tenir càrrecs importants en la política, treball i la família. De fet comença a ser una part de la societat equipadora a l'home. Es regula el salari de la dona i la va posar en la mateixa situació d'igualtat en la família en l'àmbit dels fills, la compra venda i el divorci. Ja que la república era laica, intenta que l'església no tingui tanta rellevància, el que ajudés a la dona a tenir més prestigi en la societat. Moltes dones es van encarregar d'alfabetitzar i culturizar a la gent. Ara bé això provoca gran escàndol ja que causo que hagués molt masclisme. La primera democràcia té una notable projecció amb el paper públic en la dona, la república trau a la dona de casa, i ja no necessitaven l'autorització de el varó per a tot.

SETÉ VIDEO:
Les causes del naixement de la república es van veure reflectides en institucions molt importants com l'església i exèrcit. Havia un Índex d'atur molt alt, molts analfabets, fam, misèries..La república va crear les esperances, això es va dur en el pacte de Sant Sebastià. Això va provocar la guerra i va dur a molts polítics que van participar en aquesta guerra a la presó i a l'exili.

HUITE VIDEO:
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. El 6 octubre 1934 va tenir lloc a Barcelona la proclamació de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola per part del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Aquests fets s'enquadren dins del moviment insurreccional produït per l'entrada de la CEDA en el govern de la República (Revolució d'octubre de 1934) i són coneguts a la historiografia catalana com fets del sis d'octubre.

NOVÉ VIDEO:
A mitjans de juliol de 1936 Espanya estava dividida en dos zones la republicana i la dirigida per Franco i cada una d’aquestes tenia un govern distint, que va intentar negociar, pero no va ser posible i a partir d’aquest moment va començar la guerra civil. Els republicans al igual que els franquistas va intentar conquerir territoris contraris pero sempre sense èxit. Però a partir de 1937 les tropes republicanes van conquerir un poc més de la meitat del país, i cap al 1938 ja s’havien fet amb quasi la totalitat del país, pero més tard el bandòl republica es va rendir i finalment va acabar la guerra al 1939.

Les llums i les ombres.

LLUMS	OMBRES
- 1975 Tot seguit de la mort de Franco s'aprobà la constitució.	- 1931 Primera Guerra Mundial, afectant al final a Espanya.
- 1975 Va passar de ser una dictadura a una democràcia en la qual es podien expressar les nostres ideologies.	- 1936 Començament de la Guerra Civil Espanyola.
- 1989 Fundació del partit popular.	- Franco, va ser un dictador el qual no deixava mostrar la ideologia dels demés.
- 1976 a 1981 Adolfo Suarez segué el primer president democràtic del govern espanyol seguit de la dictadura del general Franco.	- 1917 Primera Crisis Espanyola.
- Els ciutadans, poc a poc van anar perguent la por, i es feren les primeres manifestacions.	- 1959 Creació d' ETA.
- Llegada de la electricidad a las ciudades.	- Es varen escriure molt poques obres literàries.
- Desarrollo de la televisión.	- Durant el franquisme, es van prohibir varies llengües, per tant, varies cultures.
- Reconocimiento de los derechos de lasmujeres y los derechos del niño	- Va haver una autarquia, que va fer que es pasara molta fam.
- El cine se convierte en un medio masivo y en una gran industria.	- Bombardeos atómicos sobre Hiroshima y Nagasaki.
- Establecimiento de la Organización de las Naciones Unidas (1945) y elaboración de la Declaración Universal de los Derechos Humanos (1948)	- Victoria K, deia que la dona encara no estava preparada per votar
- 1933 1º convocatòria en el qual votaren totes les dones de forma massiva	- El 1 d’Abril, l’exèrcit comanat per Franco fa desplomar-se la república, després d’anar perseguint i guerrejant per tota Espanya des de Juliol del 1936, aniquilant republicans.

Video de Tirsa Sánchez

Història, La Vaquilla

Dins d' aquest apartat aneu a poder observar totes les activitats, video i relat , relacionats sobre la Guerra Civil Espanyola, la cual cosa hem pogut treballar també gracies a haver vist la pèl·licula " La Vaquilla" de Luis García Berlanga.


ACTIVITATS DE LA VAQUILLA

Vocabulari 1. Uneix les paraules amb les seues definicions o sinonims.

A. En les relacions internacionals, dirigir temporalment alguns asumptes interiors d'un altra nació.( intervenció)
B.Conjunt de voluntaris armats no pertanyents a l'exercit regular (brigada internacional)
C.Soldats estrangers allistats amb l'exercit republicà . ( Milicia)
D.Que defènen la llibertat absoluta i per tant la supressió de tot govern i de tota llei. (llibertari)
E.Dita d'una nació o d'un estat: Que no pren part en la guerra moguda per altres i s'acull al sistema d'obligacions i drets inherents a tal actitud. (Neutralitat / no bel·ligerància
F.Partidaris del costat lleial en la Guerra Civil espanyola. (Nacionals)
G.Partidaris del costat rebel en la Guerra Civil espanyola. (Republicans)
H.Doctrina que propugna la desaparició de l'Estat i de tot poder (Anarquista)
I. Rebel·lió ( Alçament / sublevació)
J.Canvi violent en les institucions politiques , economiques o socials d'una nació. (Revolució )


ACTIVITAT 1. VOCABULARI ESPECÍFIC

Guerra: És la forma de conflicte soci-polític més greu entre dos o més grups humans.

Batalla: És un combat entre dos o més contendents en què cada un d'ells tractarà de derrotar als altres.

Guerra Civil: És un conflicte social, polític i militar que va tenir lloc a Espanya entre el pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936 i l'últim part de guerra signat per Francisco Franco l'1 d'abril de 1939.

Bombardeig: És una estratègia militar utilitzada durant una guerra total, que intenta destruir la Capacitat econòmica d'una nació o Estat per lliura la guerra.

Croada: És una sèrie de campanyes Militars de caràcter religiós amb el fil d'alliberar Terra Santa dels Musulmans sostingudes Pels Estats cristians durant l'edat mitjana.

Rereguarda: En els temps de guerra, era la zona no ocupada per els exércits.

Front de guerra: Eren la part que dirigeix, l’ exercit.

Derrota: Se perd la batalla i hi ha gran decepció, per al perdedor.

Bandol: Un grup de gent que es enfrentat contra un altre.

ACTIVITAT 2. CONTEXT

El 17 de Juliol del 1936 fins al 1 de abril del 1939, que va ser quan va acabar.

El bàndol nacional i el bàndol republicà.

Unes de las principals causes va ser la divisió existent en el terreny ideològic dels espanyols, augmentats per pasions molt fortes, també la crisis econòmica en la que el país es va veure envoltà, va contribuir a la separació entre els sectors de la població. Els treballadors i campesans, anaven a viure en millor situació però la realitat no era així. El que no s’esperaven es que aquest Colp d’Estat provocaria una dura i llarga guerra de tres anys.

Hitler i Mussolini ajudaren a Franco, i les potències estrangeres lis varen enviar soldats. Franco envia la Divisió Blava a Rússia per donar suport als alemanys i que no deixarà de subministrar-los ajudes, minerals molts útils per a la guerra.

Van guanyar els nacionals. Un dels factors que van determinar la guerra va ser l’economia, ja que uns dels bàndols quan es quedava per un nivell més baix que l’altre, aconseguien menys armaments, més reforços militars, etc.

Les conseqüències principals que van sorgir van ser la fam i per altra banda les morts, van tardar aproximadament un 40 anys per tornar a recuperar el nivell d’habitants.

ACTIVITAT 3. ARGUMENT

A continuación us presentem un text on s’explica l’argument de la pel·licula però que té errors de contingut, ortografia i expressió. Torneu a redactar-ho de manera correcta.

La història transcorre durant la guerra civil espanyola, la pèl·licula narra la història d’un gran grup de soldats del bàndol republicà que sense demanar permís emparen la temerària acció d’infiltrar-se en el poble del costat en zona nacionalista per a robar una vaqueta i així, emprenyar-los les festes i de pas, menjar-se la vaca, per a posar la moral de les tropes nacionalistes a prova d’abusos . Esta missió es va convertir en una odissea
en el moment en el que les dones arriben a eixa plaça de bous , a causa dels continus combats que van esclatar.

ACTIVITAT 4.2

Els soldats apareixen representats com a persones, amb preocupacions quotidianes i a les que poc importen les ideologies, sinó que més bé, son víctimes de les circumstàncies. Posa exemples d’això.

Quant fa l’intercanvi de tabac als dos soldats els dona el mateix estar en el bàndol contrari del seu, el que ells volen es anar amb les seues novies.

ACTIVITAT 5.

5.1 Explica una metàfora o una imatge simbòlica que aparega en la pel·lícula. Què veiem? Què representa?

La imatge simbòlica que utilitza és l’ús d’una vaquilla que representa a Espanya.

5.2 Per què podem dir que Berlanga , amb esta pel·lícula intenta fer un al·legat antibel·licista?

Està en contra de la guerra perquè aquest conflicte provoca moltes conseqüències , com per exemple ; morts , fam , pobresa , violència .. Així que no regna la pau , com voldria el director.

ACTIVITAT 6 . OPINIÓ.

En grup trieu diferents aspectes relacionats amb el tema que resulten polèmics. Després selecciona un d’ells i exposa en una carta al director la teua opinió respecte al mateix.

Senyor Berlanga:

Volem que sàpiga que la nostra opinió després de veure la següent pel·lícula.

Ens a paregut una projecció molt divertida, basada en fets reals de manera còmica, i podem observar que hi ha diferents temes apart de la violència i la guerra civil espanyola, aquests temes ens han resultat entretinguts i al mateix temps tenen una part d’aprendissatge.

Això es el que pensem sobre aquesta pel·lícula, per acabar, podem dir que ens a agradat prou. Un salut Bernarga.

ACTIVITAT 7. AMPLIACIÓ.

1. Explica cinc canvis important que van ocórrer durant la República II (1931-1936).

Passaren de Monarquia a República que va ser un canvi molt gran, el més important.

Reforma agrària.

Reforma militar

Reformes sociolaborals.

Reforma educativa.

2. Que pretenien els següents grups socials durant la Guerra Civil i la República?

Els republicans: Estaven en contra la lo que hi feien els nacionals, i aquestos volien guanyar.

L’església catòlica: Volia tractar de que tornara l’ensenyament de la religió en centres de cures.

L’exèrcit : volia guanyar, però no hi volia morir, per tornar amb les seues families, aquest lluitaven per el seu pais.

Els terratinents, els industrials, i els grans financers: Aquests eren els mandataris, aquestos pagaven als que treballaven per a ells, solien ser en fabriques, o en el camp o en qualsevol lloc on fera falta molt de treball.

Les classes treballadores: Cadascú tenia un paper, en aquella época, tot estava més per els cultius i aquest tipus de coses, encara que entre les classes també hi havien militars .

3.Quines varen ser les principals causes de la derrota de la guerra, per part dels republicans?

La primera causa la incapacitat del govern de Casares Quiroga de reconèixer lo que li venia damunt.

La segona causa es la decisió de Anglaterra de preferir la incertidumbre de la revelió militar a la certidumbre de una república trufada de peligrosos revolucionaris.

La tercera causa es la inmediata, abundant i permanent ajuda material i política que recibeixen els rebeldes.

4.Explica quatre conseqüències en la Guerra Civil.

1.Varen morir moltes persones.

2.La població queda destruïda.

3.Arribá la falta de menjar.

4.La economia es va vore afectada , es a dir, l’estat econòmic.

ACTIVITAT 8. D'UNA IMATGE MIL HISTORIES

En parelles, llegiu la sinopsi de cada pel•lícula i desprès comenteu els fotogrames responent al següent:

Descriu què creus que està passant en l’escena. Descriu amb precisió: On té lloc?, què fan?, el context. Digues qui creus que són els personatges que apareixen en els fotogrames.
Imagina les que creus que hi ha el voltant de la imatge: a la dreta, a la esquerra, damunt de, davant de, etc. Situa l’escena dins del context de la Guerra Civil.
Imagina el què creus que passarà a continuació.

LIBERTARIAS: Un grup de dones anarquistes lluiten pels seus sons d’igualtat no sols contra els Nacionals sinó també contra els comandants republicans que defenen una estructura militar més tradicional.


En la imatge ,es mostra un grup de dones anarquistes que es manifesten contra els comandaments republicans . Com es una manifestació per defensar els drets de les dones, aquest entorn estaria ple d'elles. Si aquesta situació es donara durant la Guerra Civil, aquestes dones serien executades


!AY CARMELA! Conta les aventures i desventures d’uns artistes republicans que per error apareixen en el costat Nacional.

El la imatge es veu a dos homes i a una dona que estan abrasats, però amb cara de por, pareix que estiguen en una residencia del bàndol nacional , i ells son republicans. En la fotografia es pot veure a homes que pareixen nacionals mirant als protagonistes i davant d'ells i de la dona hi ha alguna persona del bàndol nacional que els espanta.
Si ens situem en la Guerra Civil ,la senyora i els dos homes estarien en una situació molt complicada , ja que estan en el bàndol contrari al seu .


LA BUENA NUEVA: Tracta sobre traïcions, les diferències ideològiques dins del ban Nacional, així com la participació de l’Església Catòlica en la guerra.

En el primer plà d'aquesta imatge es veu a un home que està sentat en el tren, que porta sang en una cella, però si ens fixem en la part exterior del tren es pot vore a tres o quatre soldats. Esta situada en la Guerra Civil perquè podem imaginar-ho per els soldats.
Pareix ser que aquest home es buscat per els soldats, per la qualt cosa si el troben poden posar-lo en la carcel o fins i tot executar-lo.


LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS: És la fascinació d’un xiquet per les ensenyances d’un mestre republicà en la Galícia rural just al començar la guerra i la traïció que suposa a eixos ideals el triomfs Nacional

En aquesta imatge podem veure un bosc, ací hi ha un mestre que esta ensenyant als seus alumnes.
En eixa època estaven començant la Guerra Civil i estan en Galícia.
Es veu als xiquets, que estan en classe, i un mestre que esta donant les explicacions. Darrere hi ha un bosc ,i davant es veu com el profesor explica als alumnes el tópus de planta que estan veient mentre que l'alumnat aten a les explicacions.
Durant la guerra civil, els homes anaven al guerra, aleshores prepararien als xiquets per a la guerra

TIERRA Y LIBERTAD : la Guerra Civil vista a través dels ulls d’un britanic que es va allistar a les Brigades Internacionals

En aquesta imatge es veu a un home al que pareix ser que han atacat. Fà cara de dolor i es veu com un home l’ajuda a mantindre’s en peu i poder caminar. Per darrere es veu a altre home que pareix ser del bandol amb una arma en la mà . Aquesta situació es molt normal en l’epoca de la Guerra Civil .

RELAT DE LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

Com oblidar aquells anys de la meua vida, jo tenia 6 anys quan la guerra va estallar en el any 36 però aquells records han quedat gravats en la meua memòria per sempre.

Un dia vaig aplegar a la plaça del meu poble agafat de la ma de ma mare poguí observar que hi havia una gran foguera en la qual els republicans estaven cremant les relíquies, els quadres, els sants de l’església...l’alcalde del poble apunta amb una pistola a un xic molt jove tan sols per haver dit que era una gran pena que es cremaren aquelles riqueses, l’alcalde sense cap vergonya no dubta en assegurar-li que mai havia tingut la mort tan prop com en aquell moment. Per aquella raó el xic va ser obligat a penjar-se de la fatxada de l’església i tirar els quatre sants de pedra que l’envoltaven, quant va aconseguir tirar els tres primers es va adonar que l’últim no era possible per això ara podem observar en la fatxada de aquella església un sant que li falta el cap.

Puc recordar aquell moment en la plaça del poble jo estava jugant tant tranquil amb els meus amics quan de sobte veiem passar els avions al mateix instant les sirenes sonaven, tota la gent del poble corria a amagar-se en els refugis subterranis, allí baix estàvem tots amb molta tensió però de sobte sentíem com tota la terra tremolava, sabíem que acabava de caure una bomba, passaven uns minuts però després tots anàvem corrents a veure on havia caigut la bomba en el meu poble per sort sols caigueren 2 bombes.

A Turis vingué molta gent refugia d’altres pobles a causa de que on ells vivien estaven les trinxeres, i era molt difícil sobreviure.

En el poble és podia sentir un ambient molt tens a causa de la ideologia de cada família, existien comitès dels dos bàndols i les seues funcions eren recaptar menjar per als soldats per aquest motiu furtaven a punta de pistola a la gent les seues collites i el seus animals a més també informaven dels membres del bàndol contrincant, a la gran majoria se’ls enduien a altres llocs llunys del poble per a matar-los i empresonar-los (existien moltes venjances i envegés ). Moltes nits jo podia escoltar com un home corria per dalt de les teulades amagant-se.

El 18 de juliol del any 39 va finalitzar la Guerra Civil Espanyola, en el meu poble van aplegar els nacionals aquestos al haver èxit victoriosos van detindré a tots els republicans més conflictius i els van empresonar, entre ells estava mon pare(detingut per defendre les seues collites), recorde com ma mare anava a la carcel de Valencia a dur-li el menjar a mon pare eren llargues hores de caminada però anava perquè als presos no els donaven de menjar.

En general pense que la guerra va tindre moltes conseqüències terribles ja que va separar pobles i famílies per les seues ideologies per aquesta raó també va ser assassinada molta gent innocent de la qual no es sap encara on han segut enterrats, la majoria de la gent dels pobles patia molta fam, sols vuic no tornar a viure moments com aquestos va ser una època angoixosa.

Relat viscut per Enrique Garcia.